Salut cardiovascular

Què és un infart de miocardi? Quins en són els símptomes i les causes? Com es tracta segons l’enfocament modern?

AutorAutor10 de maig del 2026
Què és un infart de miocardi? Quins en són els símptomes i les causes? Com es tracta segons l’enfocament modern?

Quins són els símptomes i causes de l'infart de miocardi? Quines són les aproximacions terapèutiques actuals?

L'infart de miocardi és una situació d'emergència que es produeix quan el múscul cardíac queda greument privat d'oxigen i nutrients. Amb el nom mèdic d'infart de miocardi, generalment sorgeix per una oclusió sobtada de les artèries coronàries que alimenten el cor. Aquesta oclusió es produeix per la ruptura de plaques formades per greix, colesterol i altres substàncies acumulades a la paret dels vasos, o per un coàgul sanguini que bloqueja parcialment o totalment el vas. Amb un diagnòstic i tractament precoç, és possible minimitzar el dany al cor.

Definició i causes principals de l'infart de miocardi

L'infart de miocardi es caracteritza pel dany al teixit cardíac com a resultat de la manca d'oxigen al múscul cardíac. Aquesta situació és sovint conseqüència d'un estrenyiment o oclusió sobtada de les artèries coronàries. Les plaques acumulades a la paret dels vasos poden estrènyer progressivament el vas i, si es trenquen, poden sumar-s'hi coàguls sanguinis que interrompen bruscament el flux sanguini al múscul cardíac. Si aquesta oclusió no es resol ràpidament, el múscul cardíac pot patir un dany irreversible i es pot desenvolupar una disminució de la capacitat de bombeig del cor, és a dir, insuficiència cardíaca. L'infart de miocardi continua sent una de les principals causes de mort a tot el món. En molts països, l'infart de miocardi causa moltes més pèrdues que els accidents de trànsit.

Quins són els símptomes més freqüents de l'infart de miocardi?

Els símptomes de l'infart de miocardi poden variar d'una persona a una altra i també poden aparèixer amb manifestacions poc clares. Els símptomes més habituals són:

  • Dolor o molèstia toràcica: Sensació de pressió, opressió, cremor o pes al centre del pit; de vegades pot irradiar-se al braç esquerre, coll, mandíbula, esquena o abdomen.

  • Dispnea: Pot aparèixer juntament amb el dolor toràcic o de manera aïllada.

  • Sudoració: És típicament freda i abundant.

  • Debilitat i fatiga: Pot haver-hi una fatiga creixent durant els dies previs a la crisi, especialment més freqüent en dones.

  • Mareig o sensació d'embadaliment

  • Nàusees, vòmits o indigestió

  • Palpitacions no relacionades amb l'activitat i que no desapareixen

  • Augment o irregularitat del ritme cardíac

  • Dolor a l'esquena, espatlla o part superior de l'abdomen, especialment més freqüent en dones.

  • Tos sense causa aparent o dificultat respiratòria

  • Inflor a les cames, peus o turmells (més freqüent en fases avançades) Aquests símptomes poden ser de lleus a molt intensos. Especialment si el dolor toràcic i la dispnea persisteixen durant diversos minuts o es repeteixen, cal buscar assistència mèdica sense demora.

Símptomes de l'infart de miocardi en diferents grups

En dones i joves, l'infart de miocardi pot desenvolupar-se de vegades sense el clàssic dolor toràcic. En dones, especialment, poden predominar símptomes atípics com debilitat, dolor d'esquena, nàusees, trastorns del son i ansietat. En persones grans o amb diabetis, la sensació de dolor pot ser més lleu i, en canvi, la debilitat sobtada o la dispnea poden ser el primer símptoma.

La molèstia toràcica, palpitacions, sudoració freda i despertar sobtat durant la nit o el son també poden ser indicadors d'un infart de miocardi relacionat amb el son.

heart-attack-fields.png

Quins són els principals factors de risc de l'infart de miocardi?

En el desenvolupament de l'infart de miocardi intervenen molts factors de risc, que sovint es presenten conjuntament. Els factors de risc més freqüents són:

  • Consum de tabac i productes derivats

  • Colesterol elevat (especialment augment del colesterol LDL)

  • Hipertensió arterial

  • Diabetis

  • Obesitat i inactivitat física

  • Alimentació poc saludable (dieta rica en greixos saturats i trans, pobra en fibra)

  • Antecedents familiars de malaltia cardíaca precoç

  • Estrès i pressió psicològica crònica

  • Envelliment (el risc augmenta amb l'edat)

  • Sexe masculí (tot i que el risc també augmenta en dones després de la menopausa) Alguns paràmetres de laboratori (com la proteïna C-reactiva, homocisteïna) també poden indicar un risc augmentat. En la medicina moderna, en persones amb problemes d'obesitat, alguns procediments quirúrgics i intervencionistes, juntament amb canvis d'estil de vida, contribueixen a reduir el risc.

Com es diagnostica l'infart de miocardi?

El pas més important en el diagnòstic de l'infart de miocardi és l'observació dels símptomes i la clínica del pacient. A continuació, s'apliquen les proves bàsiques següents:

  • Electrocardiografia (ECG): Mostra els canvis en l'activitat elèctrica del cor durant la crisi.

  • Analítiques de sang: L'augment d'enzims i proteïnes alliberats pel múscul cardíac, com la troponina, recolza el diagnòstic.

  • Ecocardiografia: Avalua la força de contracció i les alteracions del moviment del múscul cardíac.

  • Si es considera necessari, es poden utilitzar radiografia de tòrax, tomografia computada o ressonància magnètica com a proves addicionals.

  • Angiografia coronària: Es realitza per al diagnòstic definitiu de l'obstrucció i l'estrenyiment dels vasos i, alhora, per al seu tractament. Durant la intervenció, si cal, es pot obrir el vas amb angioplàstia amb baló o implantació d'estent.

Què cal fer inicialment en cas d'infart de miocardi?

El temps és crític per a una persona que experimenta símptomes d'infart de miocardi. Els passos principals a seguir en aquesta situació són:

  • Trucar immediatament als serveis d'emergència (sol·licitar una ambulància o assistència urgent)

  • La persona ha de seure en una posició tranquil·la i minimitzar el moviment

  • Si està sola, ha de deixar la porta oberta o demanar ajuda als voltants

  • Si el metge ho ha recomanat prèviament, pot utilitzar medicaments com la nitroglicerina preventiva

  • Esperar l'ajuda professional fins que arribi l'equip mèdic, evitant esforços innecessaris i el pànic Una intervenció ràpida i adequada durant la crisi minimitza el dany al múscul cardíac i augmenta les possibilitats de supervivència.

Aproximacions actuals en el tractament de l'infart de miocardi

En la pràctica mèdica moderna, el tractament de l'infart de miocardi es planifica segons el tipus de crisi, la seva gravetat i els factors de risc presents en el pacient. El tractament generalment inclou els passos següents:

  • S'inicien immediatament medicaments vasodilatadors i anticoagulants

  • En la fase inicial, la intervenció coronària (angioplàstia, implantació d'estent) sol ser la primera opció

  • Si cal, es poden realitzar cirurgies de bypass per substituir les artèries obstruïdes per vasos sans

  • Un cop eliminat el risc vital, es promouen canvis d'estil de vida per afavorir la salut cardíaca, ús regular de medicació i gestió dels factors de risc

  • Deixar de fumar, una alimentació saludable i equilibrada, activitat física regular, gestió de l'estrès i, si escau, control de la diabetis i la hipertensió són mesures fonamentals Durant tot el procés de tractament, és molt important que els pacients segueixin de prop les recomanacions dels especialistes en cardiologia i cirurgia cardíaca i vascular, i que acudeixin a revisions periòdiques.

Què es pot fer per prevenir l'infart de miocardi?

El risc d'infart de miocardi es pot reduir significativament en molts casos mitjançant canvis d'estil de vida:

  • Evitar completament el tabac i els productes derivats

  • Adoptar una dieta baixa en colesterol, rica en verdures i fibra, i amb un contingut limitat de greixos saturats i aliments processats

  • Fer exercici regularment; es recomanen almenys 150 minuts d'activitat física moderada a la setmana

  • Mantenir sota control la pressió arterial i el sucre en sang; si cal, seguir el tractament farmacològic de manera continuada

  • Si té sobrepès o obesitat, buscar suport professional per assolir un pes saludable

  • Aprendre a gestionar l'estrès i aprofitar els sistemes de suport psicològic Prestar atenció a aquestes mesures contribueix a reduir la mortalitat per malalties cardíaques a nivell mundial.

Preguntes freqüents

A quines edats és més freqüent l'infart de miocardi?

El risc d'infart de miocardi augmenta amb l'edat. No obstant això, factors genètics, diabetis, consum de tabac i estil de vida poden fer que també es presenti en adults joves.

És possible patir un infart de miocardi sense dolor toràcic?

Sí. Especialment en dones, persones amb diabetis i gent gran, l'infart de miocardi pot desenvolupar-se sense dolor toràcic. Cal estar atent a símptomes atípics com debilitat, dispnea, nàusees o dolor d'esquena.

Pot produir-se un atac de cor a la nit o mentre es dorm?

Sí, els atacs de cor també poden ocórrer durant el son o a primera hora del matí. Les persones que es desperten sobtadament amb dolor toràcic, palpitacions o mareig han de sol·licitar una avaluació mèdica sense demora.

Els símptomes de l'atac de cor en les dones són diferents dels dels homes?

En les dones, en lloc del dolor toràcic clàssic, es poden observar queixes diferents com debilitat, dolor a l'esquena i a l'abdomen, dificultat per respirar o nàusees.

Quines són les situacions que es poden confondre amb un atac de cor?

Algunes malalties com trastorns gàstrics, atac de pànic, dolors del sistema musculoesquelètic, reflux i pneumònia poden presentar símptomes similars als de l'atac de cor. Davant el dubte, sempre s'ha de fer una avaluació mèdica.

S'ha de prendre aspirina durant un atac de cor?

Si el seu metge ho ha recomanat i no té al·lèrgia, mastegar aspirina fins que arribi l'ajuda d'emergència pot ser beneficiós en alguns casos. No obstant això, en qualsevol situació, la prioritat ha de ser sempre l'ajuda mèdica.

És possible recuperar-se completament després d'un atac de cor?

Una part important dels pacients que reben una intervenció precoç pot assolir una vida saludable amb el tractament adequat i canvis d'estil de vida. No obstant això, en alguns casos pot desenvolupar-se una pèrdua permanent de la funció cardíaca.

Quines són les causes de l'atac de cor en joves?

En els joves, el tabaquisme, el colesterol alt, l'obesitat, la manca d'activitat física i algunes anomalies congènites dels vasos sanguinis poden provocar un atac de cor.

A què cal prestar atenció en l'alimentació per prevenir un atac de cor?

S'han de prioritzar les verdures, fruites, cereals integrals, peix i greixos saludables; s'ha de limitar el consum de greixos saturats i trans, sal i sucre.

Quan es pot començar a fer exercici després d'un atac de cor?

El programa d'exercici després d'un atac de cor s'ha d'iniciar sempre sota supervisió mèdica i amb una avaluació individual del risc.

Quant de temps ha de romandre a l'hospital una persona que ha patit un atac de cor?

Aquest període varia segons la gravetat de l'atac i els tractaments aplicats. Sovint, l'estada hospitalària és d'entre uns dies i una setmana.

Què he de fer si hi ha antecedents familiars de malaltia cardíaca?

Els antecedents familiars són un factor de risc important. No fumar, mantenir una alimentació saludable, fer exercici regularment i, si cal, sotmetre's a controls cardíacs periòdics són mesures recomanades.

L'estrès pot provocar un atac de cor?

L'estrès prolongat pot augmentar indirectament el risc d'atac de cor. Evitar l'estrès tant com sigui possible o utilitzar tècniques efectives per afrontar-lo serà beneficiós.

Fonts

  • Organització Mundial de la Salut (World Health Organization, WHO): Cardiovascular diseases (CVDs) Fact Sheet.

  • Associació Americana del Cor (American Heart Association, AHA): Heart Attack Symptoms, Risk, and Recovery.

  • Societat Europea de Cardiologia (European Society of Cardiology, ESC): Guidelines for the management of acute myocardial infarction.

  • US Centers for Disease Control and Prevention (CDC): Heart Disease Facts.

  • New England Journal of Medicine, The Lancet, Circulation (Revistes mèdiques revisades per parells).

T'ha agradat aquest article?

Comparteix-ho amb els teus amics